Categories
Control de gestió

Gestió del capital circulant: El finançament que sí és gratis

En poques paraules, podem definir el capital circulant (Working Capital en anglès) o C.C. com els recursos necessaris perquè l’empresa pugui desenvolupar la seva activitat a curt termini. El C.C. és un concepte d’actiu, és a dir, forma part de les inversions de l’empresa i aquí veurem el perquè.

El capital circulant apareix quan tenim inventaris permanents, donem crèdit als nostres clients, mantenim un saldo mínim de tresoreria i, sol.licitem crèdit als nostres proveïdors (com a finançament espontani) per finançar part d’aquests diners “invertits” en inventaris permanents, clients i tresoreria de seguretat.

Per tant, si a l’empresa hi ha inventaris permanents, saldos de clients pel crèdit que atorga i saldo de tresoreria mínima a mantenir per seguretat, això vol dir que sempre hi ha diners que no es “mouen” o no es fan líquids (excepte la tresoreria mínima que ja és líquida, és clar). Que es mitiga amb el crèdit atorgat pels proveïdors (perquè tampoc es paga durant un temps).

És a dir, el capital de circulant variarà quan canviïn les polítiques de gestió de: inventaris, clients, tresoreria i proveïdors. És senzill. No existirà capital circulant quan l’empresa no tingui inventaris i cobri i pagui al comptat. Cosa que és un miracle segons l’empresa, el sector, etc., però, en la mesura del possible, es pot arribar a reduir.

En resum:

  • Capital circulant = Inventaris + Clients + Tresoreria mínima – Proveïdors.

Ara bé, si al C.C. se li suma l’actiu fix net (restades les amortitzacions) o els mitjans de producció, s’obté la inversió total o els diners invertits en l’empresa, el qual cal finançar amb recursos propis (reserves, bàsicament) o amb deute financer. El més comú és la combinació de tots dos que ens donaran l’estructura del capital.

Per tant:

  • Inversió total = Actiu fix net + Capital circulant.

Que al seu torn, la inversió total cal finançar-la amb recursos propis i deute financer. Per això, la inversió total i el finançament total són iguals en euros.

És a dir:

  • Actiu fix net + Capital circulant = Patrimoni net + Deute financer net.

Les polítiques de gestió del circulant determinaran el fons de maniobra necessari, que són al seu torn els recursos necessaris perquè l’empresa pugui desenvolupar la seva activitat de forma normal i segura.

No confondre amb el fons de maniobra comptable que és un concepte de passiu i per tant, de finançament. Recordem que estem estudiant el capital circulant, és a dir, la inversió a curt termini o la inversió corrent. Anem amb un exemple que es veurà tot millor.

Suposem una empresa que té uns ingressos per vendes d’1.000.000 € i el següent balanç de situació (tant és la data):

ACTIU:

  • Actiu fix net = 200.000 €.
  • Inventaris = 40.000 €.
  • Saldo de clients = 30.000 €.
  • Tresoreria mínima = 3.000 €.
  • Tresoreria disponible = 10.000 €

TOTAL ACTIU = 283.000 €.

PATRIMONI NET I PASSIU:

  • Patrimoni net = 150.000 €.
  • Deutes amb entitats financeres = 110.000 €.
  • Saldo de proveïdors = 23.000 €.

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU = 283.000 €.

Per tant:

  • Actiu fix net = 200.000 €.
  • Capital circulant = 40.000 € + 30.000 € + 3.000 € – 23.000 € = 50.000 €.
  • Total inversió = 200.000 € + 50.000 € = 250.000 €.

I ara, el finançament propi i aliè:

  • Patrimoni net = 150.000 €.
  • Deute financer net = 110.000 € – 10.000 € = 100.000 €.
  • Total finançament = 150.000 € + 100.000 € = 250.000 €.

Com ha de ser, el total invertit i el total finançat són iguals en euros (250.000 €). I als deutes amb el banc els hi he restat la tresoreria disponible per a obtenir el deute financer net (com si amortitzés anticipadament part dels préstecs).

Si calculem la proporció de capital circulant sobre les vendes tenim:

  • Capital circulant/vendes = 50.000 € ÷ 1.000.000 € = 0,05 x 100 = 5%.

És a dir, que un 5% de les vendes mai es faran diners líquids o l’empresa mai disposarà d’aquests recursos. Per això, són tan importants les polítiques de gestió del circulant ja que com més alt sigui aquest percentatge, més diners reté l’empresa i per tant, més capital circulant a finançar.

Si l’empresa no té reserves significa més deute financer per sobreviure i totes les conseqüències que això comporta, com el pagament de més interessos i l’empitjorament de ràtios de solvència, cobertures, etc.

Ara, imaginem que entra un nou comitè de direcció en l’empresa i canvia les polítiques de gestió del circulant aconseguint un 4% sobre les vendes.

L’1% (5% de C.C abans – 4% de C.C. ara) es va a tresoreria alliberant diners i tindrem que, per a les mateixes vendes d’1.000.000 €:

  • Actiu fix net = 200.000 €.
  • Capital circulant = 4% x 1.000.000 € = 40.000 €.
  • Total inversió = 200.000 € + 40.000 € = 240.000 €.

I, el finançament propi i aliè quedaria així:

  • Patrimoni net = 150.000 €.
  • Deute financer net = 100.000 € – 10.000 € = 90.000 €.
  • Total finançament = 240.000 €.

A l’alliberar-se 10.000 € per les noves polítiques de gestió del circulant, es podria amortitzar anticipadament més deute financer que abans i, el finançament total passaria a ser de 240.000 €.

El que vol dir, que com més petit sigui el capital circulant o millor sigui la seva gestió, més diners té l’empresa per finançar-se de forma gratuïta. A més, si l’empresa està molt endeutada permet reduir endeutament ràpidament (corregir el deute) i millorar la liquiditat a curt termini.

Segons la mida de l’empresa, una petita variació en les polítiques de gestió del circulant pot suposar un gran estalvi en costos de finançament i al contrari, si no hi ha cap control pot suposar perdre diners.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *